Salt de l’Àliga

L’Àliga de Berga és l’element més distingit de la comparseria de la Patum, la festa del Corpus de Berga.

Balla a la Plaça de Sant Pere per la Patum de Lluïment, acompanyada de dos balladors, després de saludar amb una reverència l’Església de Santa Eulàlia, al Nord, i l’Ajuntament, a l’Oest.

Duu una corona ducal (per bé que la majoria de textos li atribueixen una corona comtal) i un ram de flors a la boca, tot i que, segons explica Ramon Felipó al seu llibreLa Patum. El Corpus Christi de Berga, hi havia dut un colomí, com l’Àliga de Valls.

A una biga del carrer Cardona de Berga, datada de 1689, hi apareix gravada l’Àliga amb la corona ducal, però el primer document que parla de l’Àliga trobat als arxius berguedans, és de 1756.

La comparsa de l’Àliga és formada pel portador i dos acompanyants, antigament (fins a mitjans segle XIX) dits acompanyants anaven guarnits amb dos caps d’aguiló a mode de capgròs. Abans de començar la seva dansa l’Àliga executa dues reverències: una a l’Església de Santa Eulàlia, al Nord, i l’altre a l’Ajuntament, a l’Oest.

El ball, tal com s’ha indicat és de caire solemne i elegant, amb una primera part, com la música que l’acompanya, més reposada i una segona part de ritme més viu i engrescador.

L’Àliga s’acompanya, sens dubte, de la melodia més acurada de les musiques de la Patum. Musicalment, la peça se’ns presenta dividida en dues parts: una primera amb una frase musical d’una inspiració gegant, solemne i carregada d’angoixa pel seu to menor que poc a poc s’enlaira cap a un ritme saltironat, frasejant una escala d’evident regust oriental. Dits tocs orientals semblen deguts a que tot sembla indicar que la melodia de l’Àliga és extraordinàriament semblant a un determinat cant gregorià, que al seu torn podria derivar de l’arrel d’una melodia idèntica a Constantinoble de primers segle XX.

El ball de l’Àliga de Berga ha de ser anterior a la mateixa comparsa. Aquests orígens relacionats amb l’Orient i el cant gregorià i el fet que el 1756 ja se’n trobi una notació musical, així ho confirmen. En estrenar-se l’Àliga de Berga, a mitjan segle XVIII, la peça era interpretada per a quartet de xeremies. Sembla que aquesta peça, adaptada i retocada durant el Renaixement, era executada en altres poblacions que disposaven d’Àliga, però només s’ha conservat a la ciutat de Berga.

 

Documentary, Portraits, Street Photography