Els Salts de Plens

Els Plens salten quatre vegades, a les Patums Completes de la nit de Dijous i de Diumenge de Corpus. La plaça de la Ribera, sota la plaça de Sant Pere, és l’espai on es vesteix cerimonialment cada Ple abans de cada Salt. Mentre la Patum s’està desenvolupant a plaça, l’aspirant a saltar ha de seguir estrictament cada un dels passos de la cerimònia d’abillament que dirigeixen els anomenats vestidors, uns homes que tenen tots els coneixements necessaris per vestir adequadament als Plens.

Una vegada vestits, els Plens entren en escena poc a poc de la mà dels acompanyants i situant-se entre els milers de persones que els esperen a la plaça Sant Pere. Una vegada col·locats entre el públic, s’apaguen els llums i a la plaça es fa el silenci. Aleshores, els acompanyants dels Plens els encenen els fuets i comença la música. Durant deu minuts, tota la plaça gira tumultuosament amb el fum i les espurnes del foc, sempre en sentit contrari a les agulles del rellotge. L’espetec dels fuets marca la fi del ritus, el final del voltar frenètic de tot un poble.

Significats dels Plens

Que els dos colors definitoris dels Plens siguin el verd i el vermell no és casualitat. Es tracta dels colors de la natura i el foc respectivament, uns colors que defineixen la significació originària i atàvica dels Plens i per extensió de la festa, vinculada als antics ritus ígnics de renovació agrícoles i ramaders. Els Plens s’anomenen així perquè van “plens de foc i d’herba”.

Els Plens actuals són el resultat de diverses mutacions, una combinació entre les arcaiques manifestacions de les divinitats vegetals i els diables cristians. Segons alguns antropòlegs, els Plens foren en el seu origen representacions dels genis de la natura, esperits tel·lúrics, petites divinitats domèstiques. Amb el temps i l’arribada del cristianisme, adquiriren rostre demoníac.

Els Plens són els encarregats d’encendre el gran foc, la gran esfera infernal en què es converteix la plaça de Sant Pere de Berga durant cada Salt de Plens, el moment més àlgid, el més espectacular i el que genera l’apoteosi festiva i la catarsi col·lectiva.

Si segons les llegendes i la mitologia de les diferents cultures, el foc arriba a l’home gràcies a un robatori o a una donació (a voltes robat dels déus -com Prometeu- a voltes gràcies a l’acció d’un animal), aleshores els Plens serien el vehicle a través del qual la divinitat entrega el foc als berguedans perquè celebrin la seva festa per excel·lència. Vestir-se de Ple implicaria assumir aquest rol d’intermediari entre la divinitat i l’ésser humà, assumir la responsabilitat de dur a terme la tasca d’entregar el foc a la comunitat.

Text: Manel Carrera i Escudé